dijous, 9 de març del 2017

” ..TOTS SOM VELA..”, però tu no CARLA




” ..TOTS SOM VELA..”, però tu no CARLA



Hola Carla,

Aquest cap de setmana hem estat a Sant Feliu de Guíxols, al Club Nàutic d’aquesta ciutat a fi de celebrar la 2ª edició de la regata que porta el teu nom.

Hem inventat un nou format, inspirat en la solidaritat, la companyonia entre regatistes d’Optimist de edats i coneixements diversos i que ha estat una gran festa.

Gràcies per inspirar-nos a fer coses noves, divertides i fora dels formats tradicionals, que han permès gaudir del esport de la vela sense pressions i on el mes important era compartir els mes grans, els seus coneixements i astúcies amb els mes menuts de la flota.

Certament tot això feia pensar que realment tots fem vela,  com anuncia el títol, frase que algú em va escriure un cop, i que jo, ingènuament vaig creure en aquell moment.

Doncs be Carla, ha quedat palès que tu no! Tu no fas ni ets vela, si mes no, a alguns no els interessa gens la causa de la teva regata.

Ha quedat ben clar que al marge de fer-se lloc per sortir a una foto davant la premsa, no hi ha cap altre interès per una activitat esportiva, en aquest cas la vela, per recaptar fons per la investigació d’una malaltia que s’endú a moltes nenes i trenca moltes famílies.

Ha quedat clar que les paraules de encoratjament i suport, no s’acompanyen amb fets.

Queda clar que ho important per les institucions es seguir uns conductes burocràtics absurds i innecessaris abans que ajudar a divulgar una activitat solidària.

I una vegada mes, queda clar que els nostres dirigents estan lluny, mooooolt lluny de la realitat de la societat, fins i tot en el camp de l’esport.

Ja ho veus Carla com estan les coses per aquí, entre gent que cerquen el protagonisme i alimentar el seu ego i persones que des de l’anonimat creuen en causes solidaries i s’entreguen a organitzar-les aportant temps, diners però sobretot il·lusió.

 Però tranquil·la Carla.

Tranquil·la per que tens una família que ha fet de la teva malaltia la seva bandera per lluitar contra el maleït síndrome de RETT i amb ells ens hi hem sumat moltes persones sensibles que provenint del esport o no, ens impliquem per fer pinya i aconseguir mes i mes donacions per la investigació.

Tranquil·la perquè no pararem fins a que trobem com eradicar o si mes no, que deixi de ser mortal aquesta malaltia.

I tranquil·la, perquè aquesta gent que ara no dona valor a la teva regata, tard o d’hora vindran per poder-se’n aprofitar, però ja serà tard.

Mentre, nosaltres farem camí.



dimecres, 18 de març del 2015

CODI ÈTIC A L'ESPORT

Buscant i rebuscant entre la meva documentació, recordava que ja existia algun document al respecta.

Crec que va sent el moment de utilitzar les eines que ja estan a disposició, sense tenir que esforçar-nos a inventar res especial. 

Si que caldrà fer un esforç per crear els comitès ètics a les institucions esportives tot vetllant pel seu acompliment.

Des d'aquí faig una crida a la Federació Catalana de Vela per la creació d'aquest Comitè a la major brevetat i que sigui aquest qui treballi per polir les males pràctiques que darrerament anem trobant-nos al nostre esport.

No es recent, fa molts anys que existeixes aquestes males pràctiques, si be darrerament van prenent mes volada i cal actuar amb contundència.

Després de llegir-lo i rellegir-lo crec que pot ser una bona eina per un primer pas ferm.

Com és pot comprovar, aixo és cosa de tots





CODI D'ÈTICA ESPORTIVA

RECOMANACIÓ NÚM.R (92) DEL COMITE DE MINISTRES ALS ESTATS MEMBRES SOBRE EL CODI D'ÈTICA ESPORTIVA.

(Adoptada pel Comitè de Ministres el 24 de setembre de 1992.)


El Comitè de Ministres, en virtut de l'article 15.b de l'Estatut del Consell d' Europa. Considerant que l'objectiu del Consell d'Europa és realitzar una unió més estreta entre els seus membres a fi de salvaguardar i promoure els ideals i principis que constitueixen el seu principi comú i afavorir el seu progrés econòmic i social;

Desitjant que l'esport evolucioni d'acord amb l'esperit de la Carta Europea l'Esport;

Conscient de les pressions que la societat moderna, caracteritzada entre altres coses per la carrera per l'èxit, la fama i la influència dels mitjans de comunicació, exerceix sobre l'esport;

Convençut de la necessitat de proporcionar a tots els esportistes un marc de referència que els permeti prendre decisions responsables davant aquestes pressions;

Convençut que la inclusió, en els programes d'educació física i en les polítiques de les
organitzacions esportives, dels principis enunciats en el Codi d'Ètica esportiva pot influir de manera positiva en les actituds dels participants i del públic davant l'esport;

Amb el desig de completar la Recomanació N º R (92) 13 sobre la Carta Europea de l'esport amb una declaració de principis ètics esportius;

Considerant que els ministres europeus de l'Esport, reunits a Rodes durant la seva 7a
Conferència (1992), van adoptar un aclariment de principis titulada "Codi d'ètica esportiva".

Recomana als governs dels estats membres:

-       Que prestin tot el seu suport al Codi d'ètica esportiva, tal com es recull en  l'Annex a aquesta Declaració;

-       Que difonguin aquest Codi en les seves pròpies llengües entre les organitzacions esportives i promoguin la seva difusió entre tots els grups destinataris en particular aquells que treballen amb joves;

-       Que estimulin a les autoritats responsables de l'ensenyament escolar i extraescolar perquè introdueixin els principis enunciats en el Codi d'ètica esportiva en els programes d'educació física;

-       Que encoratgin a les organitzacions esportives, regionals, nacionals i  internacionals perquè tinguin en compte els principis del Codi en els seus esforços per reforçar l'ètica esportiva;

Encarrega al secretari general que transmeti la present Recomanació:

-       Als governs dels estats part en el Conveni Cultural Europeu que no siguin membres del Consell d'Europa;

-       A les organitzacions internacionals i a les organitzacions esportives internacionals.
























ANNEX A LA RECOMANACIÓ
Núm. R (92) 14

JOC NET: EL CAMÍ CAP A LA VICTÒRIA.

ÍNDEX
INTRODUCCIÓ
OBJECTIUS DEL CODI
DEFINICIÓ DE "JOC NET”
RESPONSABILITAT PEL "JOC NET”
ELS GOVERNS
ORGANITZACIONS ESPORTIVES VINCULADES A L'ESPORT
MARC I CONTEXT DEL "JOC NET”
EL TREBALL AMB ELS JOVES
EL COMPORTAMENT INDIVIDUAL
CONCLUSIÓ

INTRODUCCIÓ.

1.    El Codi d'ètica esportiva del Consell d'Europa per al "joc net en l'esport" és una declaració d'intencions acceptada pels ministres europeus responsables de l'esport.

2.    El Codi parteix del principi de que les consideracions ètiques subjacents en el "joc net" no constitueixen un element facultatiu, sinó quelcom essencial a tota activitat esportiva, a tota política i a tot tipus de gestió que es realitzi en el camp de l'esport, i que aquestes consideracions s'apliquen en tots els nivells de la competència i de compromís amb l'activitat esportiva, tant de caràcter recreatiu com de competició.

3.    El Codi aporta un sòlid marc ètic per lluitar contra les pressions exercides per la societat moderna, les quals impliquen una amenaça per als fonaments tradicionals de l'esport, que esbasen en el "joc net", en l'esperit esportiu i en el moviment voluntari.

OBJECTIUS DEL CODI.

4.    El Codi pretén essencialment promoure el "joc net" entre els nens i adolescents que seran els esportistes adults i les figures del demà de l'esport. No obstant això, el Codi es dirigeix a les persones adultes i a les institucions que exerceixen una influència directa o indirecta en el compromís i la participació dels joves en l'esport.

5.    El Codi engloba [1]el concepte de dret dels infants i adolescents a practicar un esport i a obtenir una satisfacció d'aquesta pràctica, i el concepte de responsabilitat dels adults i les institucions, en la seva condició de promotors del "joc net" i de garants del respecte d'aquest dret.

DEFINICIÓ DE "JOC NET".

6.    El "joc net" significa molt més que el simple respecte de les normes i recollirà els conceptes d'amistat, de respecte de l'adversari i d'esperit esportiu. És, més que un comportament, una manera de pensar. El concepte s'estén a la lluita contra :

      les trampes
      l'art d'enganyar sense vulnerar les regles
      el dopatge
      la violència física i verbal
      la desigualtat d'oportunitats
      l'excessiva comercialització
      i la corrupció.

7.    El "joc net" és un concepte positiu. El codi considera l'esport com una activitat sociocultural que enriqueix la societat i l'amistat entre les nacions, sempre que es practiqui amb lleialtat.

L'esport és considerat així mateix com una activitat que, si s'exerceix amb lleialtat, permet a la persona conèixer, expressar-se i realitzar-se millor; desenvolupar-se, adquirir coneixements pràctics i demostrar les seves capacitats; l'esport fa possible la interacció social, és font de gaudi i aporta benestar i salut. L'esport, amb la seva extensa xarxa de clubs i d'aficionats,
ofereix l'ocasió de participar i d'assumir responsabilitats socials. A més, la participació responsable en determinades activitats pot ajudar al desenvolupament de la sensibilitat respecte al medi ambient.

RESPONSABILITAT PEL "JOC NET".

8.    El Codi reconeix que la participació de nens i adolescents en les activitats esportives s'insereix en un entorn social més ampli. Admet que l'individu i la societat només poden aprofitar plenament els avantatges potencials de l'esport si el "joc net" deixa de ser un concepte secundari per convertir-se en preocupació central; reconeix que totes les persones que, d'una manera directa o indirecta, afavoreixen i influeixen en l'experiència que nens i adolescents viuen en l'esport, tenen un paper fonamental en el concepte. es tracta, concretament, de:

8.1. ELS GOVERNS: a tots els nivells, inclosos els organismes que treballen amb els governs. Els participants que treballen amb els governs. Els participants en els sectors oficials de l'educació posseeixen una responsabilitat especial.

8.2. LES ORGANITZACIONS ESPORTIVES I VINCULADES AMB L'ESPORT: en particular les federacions esportives i els organismes dirigents, les associacions d'educació física, els organismes i instituts vinculats a l'entrenament, les professions relacionades amb la medicina i la farmàcia, i els mitjans de comunicació.
El sector comercial, les activitats de producció, venda i màrqueting d'articles esportius, així mateix que assumir les responsabilitats i contribuir a fomentar el "joc net".

8.3. LES PERSONES: especialment, els pares, docents, entrenadors, àrbitres, comandaments, directius, administradors, periodistes, metges i farmacèutics, així com els esportistes d'alta competició, que serveixen de models.
El Codi s'aplica a totes les persones, amb independència que participin com a voluntaris o en qualitat de professionals. En la seva condició d'espectadors, les persones poden assumir responsabilitats complementàries.

9.    Cadascuna d'aquestes institucions i persones ha d'assumir una responsabilitat i exercir una funció. Aquest Codi d'ètica va dirigit a elles, i només serà efectiu si tots els actors de l'esport estan disposats a assumir les responsabilitats definides en el mateix.

ELS GOVERNS.

10. Els governs assumiran les responsabilitats següents:

10.1.  afavorir l'adopció de criteris ètics, rigorosos en tots els
àmbits socials en què l'esport està present;

10.2.     encoratjar i donar suport a les persones i organitzacions que apliquin principis ètics sans, en les activitats vinculades amb l'esport;

10.3.              encoratjar els professors i monitors d'educació física a   
donar importància a la promoció de l'esport i al "joc net" en els programes escolars de formació esportiva;

10.4.     donar suport quantes iniciatives estiguin destinades a promoure el "joc net" en l'esport, en particular entre els joves, i encoratjar les institucions a què concedeixen prioritat a aquest objectiu;

10.5.   encoratjar, en els àmbits nacional i internacional, la investigació destinada a millorar la comprensió dels complexos problemes que afecten la pràctica de l'esport juvenil, i a valorar l'abast dels comportaments indesitjables i les oportunitats de promoure el "joc net".

ORGANITZACIONS ESPORTIVES VINCULADES A L'ESPORT.

11.         Les organitzacions esportives i vinculades a l'esport assumiran les responsabilitats següents:

MARC I CONTEXT DEL "JOC NET":

11.1.   facilitar directives clares en les que es defineixin els comportaments de conformitat o contraris a l'ètica, i procurar que s'implanti un sistema d'estímuls i sancions coherents i ajustades a totes les modalitats i nivells de participació;

11.2.   procurar que totes les decisions s'ajustin a un codi aplicable a la seva disciplina i inspirat en el Codi europeu;

11.3.   sensibilitzar l'opinió dins de la seva esfera d'influència respecte al concepte de "joc net", mitjançant campanyes, recomanacions, material didàctic i ofertes de formació. aquestes organitzacions tenen, així mateix, supervisar estretament la marxa d'aquestes activitats, i avaluar-ne els defectes;

11.4.     implantar sistemes que, a més de l'èxit en la competició, recompensin el "joc net" i el desenvolupament personal;

11.5.   donar suport i ajuda als periodistes que fomenten la "bona conducta".

EL TREBALL AMB ELS JOVES:

11.6    vetllar perquè les estructures participatives prevegin les necessitats específiques dels adolescents i dels joves en creixement, permetent la participació en diversos nivells, des de l'activitat recreativa fins l'alta competició;

11.7.   donar suport a la modificació dels reglaments per tal d'atendre les necessitats específiques dels joves, posant de relleu no només l'èxit competitiu, sinó també el "joc net";
11.8.   vetllar per la implantació de garanties a fi d'impedir l'explotació dels menors, en particular dels que mostrin aptituds precoços;

11.9.   procurar que tots els membres o afiliats a una organització que assumeixin responsabilitats respecte dels joves i adolescents tinguin les qualificacions necessàries per orientar, formar-los i educar-los i, especialment, vetllar perquè coneguin les transformacions biològiques i psicològiques que implica el procés de maduració del menor .

12.      Les persones assumiran les responsabilitats següents:

EL COMPORTAMENT INDIVIDUAL:

12.1.   posseir un comportament exemplar que ofereixi un model positiu als nens i adolescents; abstenir-se en tot cas de recompensar, adoptar personalment o passar per alt tot comportament deslleial per part de tercers; imposar les sancions adequades a aquest tipus de comportament;

12.2.   vetllar perquè el nivell de formació i de qualificació s'ajusti a les necessitats del menor, en funció dels diferents graus de participació en l'esport.

EL TREBALL AMB ELS JOVES.

12.3.   convertir la salut, la seguretat i el benestar de l'infant o del jove atleta en la principal de les seves prioritats, i aconseguir que aquests objectius siguin prioritaris respecte a l'assoliment de l'èxit per persona interposada, o la reputació del club, de l'escola, del entrenador o del pare;

12.4.   aconseguir que els nens visquin una experiència esportiva que els animi a participar tota la seva vida en activitats físiques saludables;

12.5.   abstenir-se de tractar els nens com si fossin petits adults, tenint, en canvi, consciència de les transformacions físiques i psíquiques que implica el desenvolupament de l'infant i de la manera en què influeixen en el rendiment
esportiu;

12.6.   abstenir-se de situar al menor davant expectatives que no sigui capaç de satisfer;

12.7.   reconèixer la importància que té el gaudi i el goig de la competició, abstenint-se en tot cas d'exercir sobre el nen una pressió indeguda i contrària al seu dret a decidir lliurement sobre la seva participació;

12.8.   interessar-se tant pels individus més ben dotats com pels qui no ho estan tant destacant i recompensant, a part de l'èxit en la competició, el desenvolupament personal i l'adquisició de coneixements pràctics;
12.9.   encoratjar els joves a crear els seus propis jocs i adoptin les seves pròpies regles, a que actuïn no només com a competidors, sinó també com a entrenadors, directius o àrbitres, a que fixin el seu propi sistema de gratificacions i sancions per comportaments deslleials, ja que facin responsables dels seus actes;
12.10. facilitar als joves i als seus familiars tota la informació    
possible, per tal que siguin conscients dels potencials riscos i atractius de l'èxit.

CONCLUSIÓ.

12.  El "joc net" és essencial si es vol promoure i desenvolupar l'esport i la participació esportiva. El comportament lleial en l'esport "el joc net" és beneficiós per a la persona, les organitzacions esportives i la societat en el seu conjunt.

La nostra obligació és fomentar aquest esperit.

QUI JUGA NET, GUANYA.


dijous, 12 de març del 2015

OBLIGACIONS DELS TÈCNICS ESPORTIUS

A vegades, no som conscients de que cada cosa que fem, comporta drets i obligacions.
El fet de tindre una titulació de tècnic/a esportiu/va comporta també aquestes obligacions envers la societat a qui dirigeix les seves atencions professionals.
Cal doncs repassar aquestes obligacions i recordar-los en el exercici de la nostra professió.
Adjunto l'article de la llei que els especifica.

LLEI
3/2008, del 23 d’abril, de l’exercici de les professions de l’esport.

Article 9
Principis i deures en l’exercici professional
1. En l’exercici de les professions de l’esport objecte d’aquesta llei, els professionals
estan obligats a:
 
a) Prestar uns serveis adequats a les condicions i les necessitats personals de les persones destinatàries, d’acord amb l’estat dels coneixements científics de cada
moment i amb els graus de qualitat i seguretat establerts per la normativa vigent.
b) Vetllar per la salut de les persones destinatàries de llurs serveis i col·laborar activament
en l’eradicació de les pràctiques atemptatòries a la salut dels esportistes.
c) Difondre, si escau, els valors de joc net que han de regir en l’esport de competició.
d) Col·laborar activament en la realització de qualsevol control de dopatge i en
el compliment de tota altra obligació establerta per la legislació antidopatge.
e) Exercir l’actuació professional amb un compliment escrupolós de les obligacions
deontològiques.
f) Respectar la personalitat, la dignitat i la intimitat de les persones destinatàries
de llurs serveis.
g) Oferir una informació suficient i comprensible de les activitats físiques i
esportives als esportistes que dirigeixen.
h) Identificar-se davant els destinataris dels serveis com a professionals titulats.
i) Exercir la praxi professional sota el principi que l’esport pot contribuir al
desenvolupament complet i harmònic de l’ésser humà, en possibilita la formació
integral i afavoreix la consecució de més qualitat de vida i benestar social.
j) Promoure les condicions que afavoreixen la igualtat efectiva de les dones en
l’esport i llur incorporació a la pràctica esportiva a tots els nivells, i evitar tot acte
de discriminació de qualsevol naturalesa.
k) Projectar l’activitat esportiva com a opció del temps lliure i com a hàbit de
salut.
l) Procurar una actualització i un perfeccionament constants de llurs coneixements.
m) Col·laborar activament a promoure el degut control mèdic dels esportistes
per mitjà dels professionals de la sanitat.
n) Col·laborar activament amb tots els altres professionals que puguin ajudar els
esportistes a millorar-ne el rendiment o la salut.
o) Exercir l’actuació professional fomentant una pràctica esportiva exempta de
tota mena de violència, racisme o xenofòbia.
p) Promoure aprofitament del medi natural per a exercir les activitats esportives
i garantir que aquest aprofitament sigui sostenible i respectuós amb el medi
natural.
q) Exercir l’actuació professional protegint els esportistes, especialment els
menors d’edat, de tota explotació abusiva. No promoure el consum de productes
esportius en l’elaboració dels quals se sàpiga, d’una manera contrastada, que intervé
mà d’obra infantil.
r) Rebutjar sempre les retribucions o gratificacions de tercers que puguin
condicionar negativament els resultats de llurs equips i esportistes en les competicions.
s) Abstenir-se de fer declaracions públiques que provoquin perjudici o descrèdit
a les professions o els professionals objecte de regulació d’aquesta llei.
t) Fer servir productes esportius —calçat, roba, material i equipaments— en
el procés de fabricació dels quals no s’atempti contra el medi natural. Si en
l’exercici professional hi intervenen animals, se n’ha de garantir el bon tracte
i la cura.
2. L’incompliment dels principis i els deures a què fa referència l’apartat 1 dóna
lloc a l’exigència de responsabilitats disciplinàries per les administracions públiques
competents en la matèria i, si escau, pels col·legis professional

dilluns, 9 de març del 2015

S’han pegat dos regatistes, es normal, sempre passa...


S’han pegat dos regatistes, es normal, sempre passa...

Doncs si, aquesta es la opinió d’alguns entrenadors del nostre esport.
Amb aquestes paraules van vindre a parlar amb nosaltres (Comitè de Protestes) després de una audiència per la regla 69 del RRV alguns entrenadors, que evidentment eren del Club d’un dels implicats.
Us poso amb antecedents.
El dissabte, tot esperant la sortida a mar de les proves del dia de la regata de nivell 3 al Club Nàutic Premià, dos participants es van barallar fins que un d’ells va donar un cop de puny a l’altre fent-l’hi rajar sang del nas.
A ultima hora del dia, ens va arribar la informació del fet per part d’un membre de la organització.
Automàticament ens vàrem reunir el Comitè de Regates i Protestes per prendre decisions al respecte d’un fet que ens va semblar molt greu.
A l’endemà, diumenge, es va obrir una audiència per la regla 69 a ambdós regatistes. A la Audiència es va autoritzar la presencia dels seus entrenadors.
Una vegada finalitzada la Audiència, un dels entrenador va voler negociar la proposta de resolució del Comitè, fet que ja de per si ens va sorprendre.
Una vegada finalitzada la Audiència una entrenadora es va acostar a comentar que creia que “és un fet normal” el que havia passat i que passa habitualment.
Senyores i senyors entrenadors, tècnics, monitors.... de qualsevol esport, vostès son responsables de la formació i educació en valors del esportistes, mes enllà del propi esport.
I això no ho dic jo, ho diu la llei, però crec molt trist tindre que recorre a la llei per una qüestió de les mes fonamentals normes de convivència.
Els primers en cridar l’atenció i en enviar cap a casa als regatistes tenen que ser els propis entrenadors en contes de intentar defendre ijustificar la seva actitud o voler renegociar els acords i plantejaments del Comitè de protestes.
Un Comitè que hauria de reunir-se per dirimir temes merament esportius i en cap cas de actituds que s’aparten i molt del civisme i bones formes a convivència.
Si aquests “esportistes” son els campions de demà, assessorats per aquests “tècnics” , o marxen ells o marxo jo, però no vull sentir me identificat amb gent que considera la violència com un fet normal dintre d’un àmbit esportiu i, sobretot, educatiu. I que om tingui present que allà on jo sia i m’assabenti d’un acte greu com aquest o altres, actuaré en conseqüència!!!!
Per acabar, el mes indignant no és ansí la baralla, per això estem tots dintre del marc d’educadors , primaris i secundaris..., el mes indignant és el passotisme, permissibilitat ... de actors que tindrien que gestionar aquestes actituds abans de que es produeixin.