” ..TOTS SOM VELA..”, però
tu no CARLA
Hola Carla,
Aquest cap de
setmana hem estat a Sant Feliu de Guíxols, al Club Nàutic d’aquesta ciutat a fi
de celebrar la 2ª edició de la regata que porta el teu nom.
Hem inventat un
nou format, inspirat en la solidaritat, la companyonia entre regatistes
d’Optimist de edats i coneixements diversos i que ha estat una gran festa.
Gràcies per
inspirar-nos a fer coses noves, divertides i fora dels formats tradicionals,
que han permès gaudir del esport de la vela sense pressions i on el mes
important era compartir els mes grans, els seus coneixements i astúcies amb els
mes menuts de la flota.
Certament tot
això feia pensar que realment tots fem vela, com anuncia el títol, frase que algú em va
escriure un cop, i que jo, ingènuament vaig creure en aquell moment.
Doncs be Carla,
ha quedat palès que tu no! Tu no fas ni ets vela, si mes no, a alguns no els
interessa gens la causa de la teva regata.
Ha quedat ben
clar que al marge de fer-se lloc per sortir a una foto davant la premsa, no hi
ha cap altre interès per una activitat esportiva, en aquest cas la vela, per recaptar fons per la investigació d’una
malaltia que s’endú a moltes nenes i trenca moltes famílies.
Ha quedat clar
que les paraules de encoratjament i suport, no s’acompanyen amb fets.
Queda clar que ho
important per les institucions es seguir uns conductes burocràtics absurds i
innecessaris abans que ajudar a divulgar una activitat solidària.
I una vegada mes,
queda clar que els nostres dirigents estan lluny, mooooolt lluny de la realitat
de la societat, fins i tot en el camp de l’esport.
Ja ho veus Carla
com estan les coses per aquí, entre gent
que cerquen el protagonisme i alimentar el seu ego i persones que des de l’anonimat creuen en causes solidaries i
s’entreguen a organitzar-les aportant temps, diners però sobretot il·lusió.
Però tranquil·la Carla.
Tranquil·la per
que tens una família que ha fet de la teva malaltia la seva bandera per lluitar
contra el maleït síndrome de RETT i
amb ells ens hi hem sumat moltes persones sensibles que provenint del esport o
no, ens impliquem per fer pinya i aconseguir mes i mes donacions per la
investigació.
Tranquil·la
perquè no pararem fins a que trobem com eradicar o si mes no, que deixi de ser
mortal aquesta malaltia.
I tranquil·la,
perquè aquesta gent que ara no dona valor a la teva regata, tard o d’hora
vindran per poder-se’n aprofitar, però
ja serà tard.
Mentre, nosaltres farem camí.
